Hoel Santos Porta Fira Barcelona

coneix més sobre Toyo Ito

Toyo Ito, premi Pritzker per la seva innovació conceptual

La seva arquitectura projecta un aire d’optimisme, lleugeresa i alegria, i està impregnada d’un sentit d’unicitat i universalitat.

Hoel Santos Porta Fira Barcelona

L’arquitectura del vent

Toyo Ito ha explorat la imatge física de la ciutat de l’era digital, trobant que l’experiència urbana té lloc en dos espais de referència: un espai físic convencional, i un conjunt d’espais virtuals, a qui el primer serveix com a porta d’entrada.

Hoel Santos Porta Fira Barcelona

Hotel i edifici com una sola cosa

Entre les seves prioritats destaca donar resposta al seu entorn i aprofitar la posició estratègica de la parcel·la entre dos grans projectes -Plaça Europa i Fira 2000-, actuant com a porta i pont entre tots dos. L’edifici d’oficines, de geometria ortogonal, està col·locat en posició perpendicular a l’eix vertebrador de la Plaça Europa, projectat a 30º respecte de la Gran Via, es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l’altre costat de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix).

Hoel Santos Porta Fira Barcelona

Estructura inspirada en la natura

Amb una subtil planta en forma de tija, va rotant a mesura que creix, i en la seva part superior s’obre com una flor.

El conjunt està compost per una torre que gira sobre si mateixa, i durant el moviment saluda la ciutat, l’aeroport, la Plaça Europa i el recinte firal, sent la seva percepció canviant a mesura que l’envolta. Aquesta percepció es complementa amb una segona torre, que a primera vista és un volum pur, però que conté un nucli que també gira sobre si mateix, reflex de l’altra torre.

descobrir els plànols del projecte

No hi ha millor arquitectura que la d’un arbre.

L’arquitectura no és més que un arbre, ha de créixer en concordança amb el seu entorn.

L’arquitectura s’ha de fondre amb l’entorn, no ser un element diferenciador.

Gaudí deia que el seu mestre era l’arbre que tenia davant; jo també penso que mai podrem fer una arquitectura millor que la d’un arbre.

L’obra de la Fira és el projecte més gran que tinc a Espanya. No comença de zero. Havia d’acoblar peces preexistents i altres noves. És un projecte urbà. Vaig voler reflectir un espai fluid. La gent es pregunta per què vaig dissenyar una torre rodona i vermella, i una altra quadrada i bicolor. Això té a veure amb el meu projecte per a la Mediateca de Sendai, al Japó. Aquell era un edifici cúbic, amb unes columnes orgàniques arrodonides en el seu interior. Aquí sempre vaig voler fer una torre de planta rodona i una altra de planta quadrada, però, aquesta última, amb una ànima rodona. Pel que fa al color vermell, és el color de la terra. És un color apassionat, alegre. I casa bé amb Barcelona.